2. Enderrocaren els altars que els estrangers havien construït a la plaça pública i destruïren els altres llocs de culte.
3. Un cop purificat el temple, van construir-hi un nou altar. Encengueren foc amb pedres fogueres, i amb aquest foc van oferir sacrificis, després de dos anys de no oferir-ne cap. Cremaren encens, encengueren els gresols del canelobre i van presentar els pans d’ofrena.
4. Acabat tot això, es prostraren a terra, suplicant al Senyor que no els enviés mai més desgràcies com aquelles, i que si mai tornaven a pecar, els corregís ell mateix amb moderació, però que no els posés en mans de nacions blasfemes i bàrbares.
5. La purificació del santuari es va escaure el dia vint-i-cinc del mes de quisleu, és a dir, el mateix dia que els estrangers havien profanat el temple.
6. Van celebrar l’esdeveniment amb alegria durant vuit dies, a la manera de la festa dels Tabernacles. Judes i els seus recordaven que poc temps abans havien celebrat la festa dels Tabernacles per coves i muntanyes, com si fossin bèsties salvatges.
7. Per això duien rams d’heura, branques verdes i palmes, tot cantant himnes al qui havia fet possible la purificació del seu temple.
8. I van decretar, amb un edicte sotmès a votació, que tot el poble jueu celebraria cada any aquests vuit dies.
9. Fou, doncs, així com va acabar Antíoc, l’anomenat Epífanes.