16. Però el Macabeu i els seus homes, després d’haver fet pregàries públiques demanant a Déu que lluités al seu costat, es van llançar a la campanya contra les fortaleses dels idumeus.
17. Després d’uns atacs valerosos, van foragitar els qui defensaven les muralles i s’apoderaren de les posicions. Degollaven tots els qui queien a les seves mans, i en mataren gairebé vint mil.
18. Tanmateix, almenys nou mil idumeus aconseguiren de refugiar-se en dues fortaleses imposants, amb tot allò que cal per a resistir un setge.
19. El Macabeu hi deixà, per a assetjar-les, Simó, Josep i Zaqueu amb el contingent de tropes necessari, i ell se n’anà cap a altres llocs on la urgència el reclamava.
20. Però alguns dels assetjats van subornar els soldats de Simó, afamats de diners, i es pogueren escapar al preu de setanta mil monedes de plata.
21. Quan el Macabeu ho va saber, va reunir els caps de les tropes i acusà els culpables de vendre els seus germans a preu de plata i d’haver deixat anar els qui lluitaven contra ells.
22. Judes va fer executar aquests traïdors i tot seguit s’apoderà de les dues fortaleses.
23. L’èxit acompanyava totes les seves accions militars. Entre les dues fortaleses, va matar més de vint mil homes.
24. Timoteu, el mateix que havia estat derrotat anteriorment pels jueus, va reunir tropes mercenàries en gran nombre. Féu venir també de l’Àsia un nombrós contingent de cavalleria i es presentà a Judea amb la intenció de conquerir-la per les armes.
25. Mentre Timoteu anava avançant, el Macabeu i els seus homes elevaven súpliques a Déu. Amb el cap cobert de terra i vestits amb roba de sac en senyal de dol,
26. es prostraren a terra al peu de l’altar. Demanaven a Déu que els fos favorable i que es convertís, tal com diu la Llei de Moisès, en enemic dels seus enemics i adversari dels seus adversaris.
27. Acabada la pregària, van prendre les armes i sortiren un tros lluny de la ciutat de Jerusalem. Quan van tenir l’enemic a prop, es van aturar.
28. L’endemà, a la primera llum del dia, entaularen batalla. Els uns, per a aconseguir la victòria i el triomf, confiaven en l’auxili del Senyor, a més del propi valor. Els altres comptaven amb la seva ràbia com a guia en el combat.