10. Expliquem ara els fets que es refereixen a Antíoc Eupàtor, fill d’aquell impiu, limitant-nos a resumir les desastroses conseqüències de les seves guerres.
11. Tan bon punt va prendre possessió del seu regne, l’Eupàtor posà el govern de l’estat en mans d’un tal Lísies, governador general de Celesíria i de Fenícia,
12. en comptes de Ptolemeu, conegut amb el nom de Macró. Aquest home havia estat el primer a comportar-se de manera justa en el seu tracte amb els jueus, després de tantes injustícies com havien sofert. Ptolemeu havia cercat de governar-los pacíficament.
13. Però, justament per això, els anomenats amics del rei van acusar-lo davant l’Eupàtor; a més, a cada pas se sentia a dir traïdor perquè havia abandonat Xipre, que li havia estat confiada pel Filomètor, i s’havia passat a Antíoc Epífanes. I com que no podia mantenir amb dignitat el seu càrrec, es llevà la vida emmetzinant-se.
14. Gòrgies, que ara era el governador militar de la regió, mantenia un cos de tropes mercenàries i aprofitava totes les ocasions per a atacar els jueus.
15. Al mateix temps, també els idumeus hostilitzaven els jueus des de les fortaleses estratègiques que ocupaven. A més, amb els fugitius que ells acollien, procedents de Jerusalem, feien el possible per fomentar l’estat de guerra.
16. Però el Macabeu i els seus homes, després d’haver fet pregàries públiques demanant a Déu que lluités al seu costat, es van llançar a la campanya contra les fortaleses dels idumeus.
17. Després d’uns atacs valerosos, van foragitar els qui defensaven les muralles i s’apoderaren de les posicions. Degollaven tots els qui queien a les seves mans, i en mataren gairebé vint mil.
18. Tanmateix, almenys nou mil idumeus aconseguiren de refugiar-se en dues fortaleses imposants, amb tot allò que cal per a resistir un setge.
19. El Macabeu hi deixà, per a assetjar-les, Simó, Josep i Zaqueu amb el contingent de tropes necessari, i ell se n’anà cap a altres llocs on la urgència el reclamava.
20. Però alguns dels assetjats van subornar els soldats de Simó, afamats de diners, i es pogueren escapar al preu de setanta mil monedes de plata.
21. Quan el Macabeu ho va saber, va reunir els caps de les tropes i acusà els culpables de vendre els seus germans a preu de plata i d’haver deixat anar els qui lluitaven contra ells.
22. Judes va fer executar aquests traïdors i tot seguit s’apoderà de les dues fortaleses.
23. L’èxit acompanyava totes les seves accions militars. Entre les dues fortaleses, va matar més de vint mil homes.
24. Timoteu, el mateix que havia estat derrotat anteriorment pels jueus, va reunir tropes mercenàries en gran nombre. Féu venir també de l’Àsia un nombrós contingent de cavalleria i es presentà a Judea amb la intenció de conquerir-la per les armes.
25. Mentre Timoteu anava avançant, el Macabeu i els seus homes elevaven súpliques a Déu. Amb el cap cobert de terra i vestits amb roba de sac en senyal de dol,
26. es prostraren a terra al peu de l’altar. Demanaven a Déu que els fos favorable i que es convertís, tal com diu la Llei de Moisès, en enemic dels seus enemics i adversari dels seus adversaris.
27. Acabada la pregària, van prendre les armes i sortiren un tros lluny de la ciutat de Jerusalem. Quan van tenir l’enemic a prop, es van aturar.