1. El Macabeu i els seus, sota el guiatge del Senyor, van recuperar el temple i la ciutat.
2. Enderrocaren els altars que els estrangers havien construït a la plaça pública i destruïren els altres llocs de culte.
3. Un cop purificat el temple, van construir-hi un nou altar. Encengueren foc amb pedres fogueres, i amb aquest foc van oferir sacrificis, després de dos anys de no oferir-ne cap. Cremaren encens, encengueren els gresols del canelobre i van presentar els pans d’ofrena.
4. Acabat tot això, es prostraren a terra, suplicant al Senyor que no els enviés mai més desgràcies com aquelles, i que si mai tornaven a pecar, els corregís ell mateix amb moderació, però que no els posés en mans de nacions blasfemes i bàrbares.
5. La purificació del santuari es va escaure el dia vint-i-cinc del mes de quisleu, és a dir, el mateix dia que els estrangers havien profanat el temple.
6. Van celebrar l’esdeveniment amb alegria durant vuit dies, a la manera de la festa dels Tabernacles. Judes i els seus recordaven que poc temps abans havien celebrat la festa dels Tabernacles per coves i muntanyes, com si fossin bèsties salvatges.
7. Per això duien rams d’heura, branques verdes i palmes, tot cantant himnes al qui havia fet possible la purificació del seu temple.
8. I van decretar, amb un edicte sotmès a votació, que tot el poble jueu celebraria cada any aquests vuit dies.
9. Fou, doncs, així com va acabar Antíoc, l’anomenat Epífanes.
10. Expliquem ara els fets que es refereixen a Antíoc Eupàtor, fill d’aquell impiu, limitant-nos a resumir les desastroses conseqüències de les seves guerres.
11. Tan bon punt va prendre possessió del seu regne, l’Eupàtor posà el govern de l’estat en mans d’un tal Lísies, governador general de Celesíria i de Fenícia,
12. en comptes de Ptolemeu, conegut amb el nom de Macró. Aquest home havia estat el primer a comportar-se de manera justa en el seu tracte amb els jueus, després de tantes injustícies com havien sofert. Ptolemeu havia cercat de governar-los pacíficament.