21. Ells van anar-hi i ens informaren que no hi havien trobat foc, sinó tan sols un líquid espès. Aleshores Nehemies els manà que en traguessin i li’n duguessin. Quan ho tingueren tot a punt per a oferir el sacrifici, Nehemies ordenà als sacerdots que ruixessin amb aquell líquid la llenya i les víctimes.
22. Van fer-ho així. Al cap d’una estona, el sol, tapat fins aquell moment pels núvols, es posà a brillar, i es va encendre un gran foc, cosa que provocà l’admiració de tothom.
23. Mentre es consumia el sacrifici, els sacerdots i tot el poble feien una pregària. Jonatan la començava, i els altres, amb Nehemies, ajuntaven la seva veu a la d’ell.
24. »La pregària feia així: “Senyor, Senyor, Déu nostre, creador de totes les coses, temible i poderós, just i compassiu, l’únic rei i l’únic bo,
25. l’únic provident, l’únic just, omnipotent i etern, tu salves Israel de tot mal, tu has escollit els nostres pares i n’has fet un poble sant.
26. Accepta aquest sacrifici que ara t’oferim per tot el teu poble d’Israel. Guarda la teva heretat i santifica-la.
27. Reuneix els qui d’entre nosaltres viuen dispersats enmig dels pagans. Allibera els qui viuen sotmesos entre les nacions. Mira amb benvolença els qui són víctimes del menyspreu i de l’odi, perquè els pobles reconeguin que tu ets el nostre Déu.
28. Castiga els qui ens oprimeixen i ens ultratgen amb insolència.
29. Fes arrelar el teu poble en la teva terra santa, tal com Moisès havia anunciat.”
30. »Els sacerdots cantaven himnes de lloança.