20. Van passar anys i més anys i, quan a Déu li va semblar, Nehemies fou enviat pel rei de Pèrsia a Jerusalem. Nehemies digué als sacerdots descendents d’aquells que havien amagat el foc que l’anessin a cercar.
21. Ells van anar-hi i ens informaren que no hi havien trobat foc, sinó tan sols un líquid espès. Aleshores Nehemies els manà que en traguessin i li’n duguessin. Quan ho tingueren tot a punt per a oferir el sacrifici, Nehemies ordenà als sacerdots que ruixessin amb aquell líquid la llenya i les víctimes.
22. Van fer-ho així. Al cap d’una estona, el sol, tapat fins aquell moment pels núvols, es posà a brillar, i es va encendre un gran foc, cosa que provocà l’admiració de tothom.
23. Mentre es consumia el sacrifici, els sacerdots i tot el poble feien una pregària. Jonatan la començava, i els altres, amb Nehemies, ajuntaven la seva veu a la d’ell.
24. »La pregària feia així: “Senyor, Senyor, Déu nostre, creador de totes les coses, temible i poderós, just i compassiu, l’únic rei i l’únic bo,
25. l’únic provident, l’únic just, omnipotent i etern, tu salves Israel de tot mal, tu has escollit els nostres pares i n’has fet un poble sant.
26. Accepta aquest sacrifici que ara t’oferim per tot el teu poble d’Israel. Guarda la teva heretat i santifica-la.
27. Reuneix els qui d’entre nosaltres viuen dispersats enmig dels pagans. Allibera els qui viuen sotmesos entre les nacions. Mira amb benvolença els qui són víctimes del menyspreu i de l’odi, perquè els pobles reconeguin que tu ets el nostre Déu.
28. Castiga els qui ens oprimeixen i ens ultratgen amb insolència.
29. Fes arrelar el teu poble en la teva terra santa, tal com Moisès havia anunciat.”
30. »Els sacerdots cantaven himnes de lloança.
31. Consumit el sacrifici, Nehemies va manar que ruixessin unes pedres grosses amb el líquid que sobrava.
32. Tan bon punt ho feren, s’encengué una flama, però el seu esclat va ser ofegat per la resplendor que venia de l’altar.
33. »Aquest fet es va divulgar. El rei de Pèrsia va saber que, en el lloc on els sacerdots deportats havien amagat el foc, hi havia aparegut aquell líquid amb el qual Nehemies i els qui l’acompanyaven havien cremat les víctimes.
34. El rei, verificat el fet, manà que encerclessin aquell lloc amb una tanca i el declarà sagrat.