10. «Els jueus de Jerusalem i els de Judea, el consell dels ancians i Judes saluden Aristobul, del llinatge sacerdotal legítim i preceptor del rei Ptolemeu, i els jueus residents a Egipte.
11. Ara que Déu ens ha salvat d’uns perills tan grans, li donem solemnement les gràcies, nosaltres que ja ens preparàvem per a lluitar contra el rei Antíoc.
12. Déu mateix s’ha emportat els qui venien a combatre contra la ciutat santa.
13. En efecte, quan Antíoc al capdavant del seu exèrcit, considerat invencible, era ja a Pèrsia, fou literalment estossinat al temple de Nanea, gràcies a l’estratagema que li van preparar els sacerdots de la deessa.
14. Antíoc s’havia presentat al temple de Nanea amb els seus amics amb el pretext de celebrar les noces amb la deessa. En realitat, pretenia apoderar-se, a títol de dot, de les grans riqueses del temple.
15. Els sacerdots de Nanea les hi van mostrar totes; després Antíoc, només amb uns quants homes, va entrar al recinte del santuari. Un cop a dins, els sacerdots van tancar el temple,
16. obriren una trapa dissimulada en el teginat del sostre i van fulminar a cops de roc el rei i els seus acompanyants. Acabat els esquarteraren, els decapitaren i en tiraren els caps als qui s’havien quedat fora.
17. En tot sigui beneït el nostre Déu, que ha fet morir aquells sacrílegs!
18. »El vint-i-cinc del mes de quisleu celebrarem la festa de la Purificació del temple a la manera de la festa dels Tabernacles. Hem cregut que teníem el deure de fer-vos-ho saber perquè també vosaltres la celebreu de la mateixa manera i feu memòria del foc que va aparèixer quan Nehemies, un cop reconstruït el temple i l’altar, començà a oferir-hi sacrificis.
19. En efecte, quan els nostres avantpassats van ser deportats a Pèrsia, els sacerdots piadosos d’aquell temps es van endur foc de l’altar i l’amagaren secretament al fons d’un pou sec. El van posar en un lloc tan segur, que ningú no el coneixia.
20. Van passar anys i més anys i, quan a Déu li va semblar, Nehemies fou enviat pel rei de Pèrsia a Jerusalem. Nehemies digué als sacerdots descendents d’aquells que havien amagat el foc que l’anessin a cercar.
21. Ells van anar-hi i ens informaren que no hi havien trobat foc, sinó tan sols un líquid espès. Aleshores Nehemies els manà que en traguessin i li’n duguessin. Quan ho tingueren tot a punt per a oferir el sacrifici, Nehemies ordenà als sacerdots que ruixessin amb aquell líquid la llenya i les víctimes.
22. Van fer-ho així. Al cap d’una estona, el sol, tapat fins aquell moment pels núvols, es posà a brillar, i es va encendre un gran foc, cosa que provocà l’admiració de tothom.
23. Mentre es consumia el sacrifici, els sacerdots i tot el poble feien una pregària. Jonatan la començava, i els altres, amb Nehemies, ajuntaven la seva veu a la d’ell.
24. »La pregària feia així: “Senyor, Senyor, Déu nostre, creador de totes les coses, temible i poderós, just i compassiu, l’únic rei i l’únic bo,
25. l’únic provident, l’únic just, omnipotent i etern, tu salves Israel de tot mal, tu has escollit els nostres pares i n’has fet un poble sant.
26. Accepta aquest sacrifici que ara t’oferim per tot el teu poble d’Israel. Guarda la teva heretat i santifica-la.
27. Reuneix els qui d’entre nosaltres viuen dispersats enmig dels pagans. Allibera els qui viuen sotmesos entre les nacions. Mira amb benvolença els qui són víctimes del menyspreu i de l’odi, perquè els pobles reconeguin que tu ets el nostre Déu.
28. Castiga els qui ens oprimeixen i ens ultratgen amb insolència.
29. Fes arrelar el teu poble en la teva terra santa, tal com Moisès havia anunciat.”