1. «Germans jueus d’Egipte: els vostres germans jueus de Jerusalem i els del país de Judea us desitgen pau i prosperitat.
2. Que Déu us ompli de béns i es recordi de l’aliança feta amb Abraham, Isaac i Jacob, els seus servidors fidels.
3. Que us inspiri el desig d’adorar-lo i de complir la seva voluntat generosament i de tot cor.
4. Que us faci capaços d’acollir la seva Llei i els seus manaments, i us doni la pau.
5. Que escolti amatent les vostres pregàries, es reconciliï amb vosaltres i no us desempari en temps de perill.
6. Des d’aquí, per part nostra, preguem constantment per vosaltres.
7. »Sota el regnat de Demetri, l’any cent seixanta-nou, nosaltres, els jueus, us vam escriure una carta en aquests termes: “Ens hem trobat tots aquests anys en un moment de greu tribulació, d’ençà que Jàson i els seus partidaris van renegar de la Terra Santa i de Déu, que n’és el rei,
8. arribaren a calar foc a la porta del temple i van assassinar molta gent innocent. Però nosaltres vam invocar el Senyor i ell ens va escoltar, i poguérem oferir sacrificis acompanyats de flor de farina, encendre els gresols del canelobre i preparar els pans d’ofrena.”
9. »Ara, doncs, l’any cent vuitanta-vuit, us tornem a escriure convidant-vos a celebrar la festa de la Dedicació del temple el mes de quisleu, a la manera de la festa dels Tabernacles.»
10. «Els jueus de Jerusalem i els de Judea, el consell dels ancians i Judes saluden Aristobul, del llinatge sacerdotal legítim i preceptor del rei Ptolemeu, i els jueus residents a Egipte.
11. Ara que Déu ens ha salvat d’uns perills tan grans, li donem solemnement les gràcies, nosaltres que ja ens preparàvem per a lluitar contra el rei Antíoc.
12. Déu mateix s’ha emportat els qui venien a combatre contra la ciutat santa.
13. En efecte, quan Antíoc al capdavant del seu exèrcit, considerat invencible, era ja a Pèrsia, fou literalment estossinat al temple de Nanea, gràcies a l’estratagema que li van preparar els sacerdots de la deessa.
14. Antíoc s’havia presentat al temple de Nanea amb els seus amics amb el pretext de celebrar les noces amb la deessa. En realitat, pretenia apoderar-se, a títol de dot, de les grans riqueses del temple.