25. Tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls i els carros de guerra corresponents, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d’ell, a Jerusalem.
26. Salomó era sobirà de tots els reis que hi havia des de l’Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte.
27. El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.
28. Els cavalls de Salomó provenien d’Egipte i de tots el països.
29. La resta de la història de Salomó, des del principi a la fi, consta en la Crònica del profeta Natan, en la Profecia d’Ahià de Siló i en la Visió del vident Jedó, aquestes dues referents a Jeroboam, fill de Nebat.
30. La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys.
31. Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.