20. Totes les copes del rei Salomó eren d’or, i tota la vaixella de l’edifici del Bosc del Líban era d’or fi. No hi havia cap objecte de plata, ja que en temps de Salomó la plata no era gens apreciada.
21. El rei tenia a la mar una flota de grans vaixells, que navegaven a terres llunyanes amb els homes d’Hiram i cada tres anys tornaven carregats d’or, plata, ivori, mones i paons.
22. El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa.
23. Tots els reis de la terra venien a veure’l per escoltar la saviesa que Déu li havia infós.
24. Cada un li portava el seu present: objectes de plata i d’or, vestits, armadures, espècies aromàtiques, cavalls i mules; i això, any rere any.
25. Tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls i els carros de guerra corresponents, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d’ell, a Jerusalem.
26. Salomó era sobirà de tots els reis que hi havia des de l’Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte.
27. El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.
28. Els cavalls de Salomó provenien d’Egipte i de tots el països.
29. La resta de la història de Salomó, des del principi a la fi, consta en la Crònica del profeta Natan, en la Profecia d’Ahià de Siló i en la Visió del vident Jedó, aquestes dues referents a Jeroboam, fill de Nebat.
30. La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys.
31. Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.