1. La reina de Saba sentí parlar de la fama de Salomó i anà a Jerusalem per posar-lo a prova amb enigmes. Venia amb un gran seguici i amb camells carregats d’espècies aromàtiques, d’una gran quantitat d’or i de pedres precioses. Es va presentar a Salomó i, conversant amb ell, li va fer totes les preguntes que li venien al pensament.
2. Salomó va donar resposta a totes les seves qüestions; no hi hagué res que el rei desconegués i no pogués resoldre.
3. Quan la reina de Saba va veure la saviesa de Salomó, el palau que havia construït,
4. els menjars de la seva taula, els habitatges dels seus cortesans, el capteniment i la indumentària dels seus criats i dels seus copers i de la seva comitiva quan pujava al temple del Senyor, va perdre l’alè,
5. i digué al rei:– És ben cert tot el que havia sentit explicar en el meu país sobre el teu parlar i la teva saviesa.
6. No m’ho he cregut fins que he vingut i ho he contemplat amb els meus propis ulls. I ara veig que no me n’havien dit ni la meitat! La teva saviesa supera la fama que m’havia arribat.
7. Feliç la teva gent, feliços els teus cortesans, que poden estar sempre al teu davant i escoltar la teva saviesa!
8. Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s’ha complagut en tu i t’ha donat el seu tron reial, el tron que li pertany. Per l’amor que el teu Déu té a Israel, ell que vol que duri per sempre, t’ha fet rei perquè governis segons el dret i la justícia.
9. Després ella va obsequiar el rei amb quatre tones d’or, espècies aromàtiques en gran quantitat i pedres precioses. Mai més no arribaren tantes espècies aromàtiques com les que la reina de Saba va regalar al rei Salomó.
10. A més, els homes que estaven al servei d’Hiram i de Salomó i havien portat l’or d’Ofir, havien dut també fusta olorosa i pedres precioses.
11. D’aquesta fusta olorosa, el rei en va fer baranes per al temple del Senyor i per al palau reial, i arpes i lires per als cantors. Mai no s’havia vist fusta com aquesta al país de Judà.