9. Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies i comandants dels carros de guerra i de les seves dotacions.
10. Els encarregats de les obres públiques de Salomó eren dos-cents cinquanta, que dirigien els qui treballaven.
11. Salomó va traslladar la seva muller, filla del faraó, de la ciutat de David al palau que li havia construït. Es va dir: «Aquesta dona no pot habitar al palau de David, rei d’Israel, ja que tots els llocs on ha entrat l’arca del Senyor són sagrats.»
12. Des d’aleshores, Salomó oferia holocaustos a l’altar que havia dedicat al Senyor davant el vestíbul.
13. Els oferia complint el ritu diari dels holocaustos i les prescripcions de Moisès referents als dissabtes, les festes del primer dia de mes i les tres solemnitats anuals: la dels Àzims, la de les Setmanes i la dels Tabernacles.
14. Seguint les normes del seu pare David, també va assignar als grups sacerdotals els torns de servei; als levites, les seves funcions de cantar lloances i de prestar servei al costat dels sacerdots, segons els ritus propis de cada dia; i als porters, els torns de servei a cada porta. Així, en efecte, ho havia ordenat David, home de Déu.
15. No es desviaven en res de les prescripcions que el rei Salomó havia ordenat als sacerdots i als levites, ni tampoc del referent a la custòdia dels tresors.
16. Tota l’obra de Salomó havia arribat a bon terme, primerament el dia que es posaren els fonaments del temple del Senyor, després quan el temple va ser del tot acabat.