1. Al cap de vint anys, Salomó havia construït el temple del Senyor i el palau reial.
2. Va fortificar els pobles que Hiram li havia donat i va instal·lar-hi els israelites.
3. Després va atacar Hamat-Sobà i se’n va apoderar.
4. Fortificà Tadmor, al desert, i totes les ciutats de proveïment construïdes en el terme d’Hamat.
5. Reconstruí també Bethoron de Dalt i Bethoron de Baix, i les va convertir en places fortes, amb muralles, portes i forrellats.
6. Fortificà igualment Baalat i totes les ciutats de proveïment que li pertanyien, i, a més, les ciutats on estaven acantonats els carros de guerra i les seves dotacions. Salomó va construir tot allò que s’havia proposat, a Jerusalem, al Líban i en tots els seus dominis.
7. En el país havia quedat tota una població no israelita: hitites, amorreus, perizites, hivites i jebuseus.
8. Els seus descendents havien continuat allí, perquè els israelites no els havien exterminat. Salomó els va sotmetre a la prestació personal forçosa, i així continuen encara avui.
9. Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies i comandants dels carros de guerra i de les seves dotacions.
10. Els encarregats de les obres públiques de Salomó eren dos-cents cinquanta, que dirigien els qui treballaven.
11. Salomó va traslladar la seva muller, filla del faraó, de la ciutat de David al palau que li havia construït. Es va dir: «Aquesta dona no pot habitar al palau de David, rei d’Israel, ja que tots els llocs on ha entrat l’arca del Senyor són sagrats.»
12. Des d’aleshores, Salomó oferia holocaustos a l’altar que havia dedicat al Senyor davant el vestíbul.
13. Els oferia complint el ritu diari dels holocaustos i les prescripcions de Moisès referents als dissabtes, les festes del primer dia de mes i les tres solemnitats anuals: la dels Àzims, la de les Setmanes i la dels Tabernacles.