18. El rei dels caldeus es va emportar a Babilònia tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els del rei i els tresors dels seus prohoms.
19. Després incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruïren tot el que hi havia de valor.
20. Finalment s’endugueren deportats a Babilònia tots els supervivents de la mortaldat, i van ser vassalls del rei i dels seus fills, fins que el reialme de Pèrsia va imposar el seu domini.
21. Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s’hauran complert setanta anys.»
22. L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte:
23. «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m’ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà. Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble poden tornar. I que el Senyor, el seu Déu, sigui amb ells!»