17. Amb tot, el poble encara continuava oferint sacrificis en els recintes sagrats, per bé que només al Senyor, el seu Déu.
18. La resta de la història de Manassès, com va pregar al seu Déu, i els missatges dels vidents que li parlaven en nom del Senyor, Déu d’Israel, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel.
19. La seva pregària i l’acolliment que va rebre, el seu pecat i la seva infidelitat, els recintes sagrats que havia edificat, amb els bosquets que hi havia plantat i els ídols que hi havia erigit abans d’humiliar-se, tot consta en la Crònica d’Hozai.
20. Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar en el seu palau. El va succeir el seu fill Amon.
21. Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem.
22. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès. Amon oferia sacrificis i donava culte a tots els ídols que havia fabricat el seu pare Manassès.
23. Però no es va humiliar davant el Senyor, com ho havia fet el seu pare Manassès; al contrari, Amon cometé encara més pecats.