24. Per aquell temps, Ezequies es posà malalt de mort. Llavors va pregar al Senyor, i ell va parlar-li i va fer un prodigi a favor seu.
25. Ezequies, malgrat el benefici rebut, no va ser agraït; al contrari, es va enorgullir i atragué sobre ell i sobre Judà i Jerusalem la indignació del Senyor.
26. Però, tot i haver-se enorgullit, Ezequies es va humiliar, ell i els habitants de Jerusalem. El Senyor no tornà a indignar-se contra ells en vida d’Ezequies.
27. Ezequies va acumular moltes riqueses i un gran prestigi. Atresorà molta plata, or, pedres precioses, perfums, escuts i tota mena d’objectes de valor.
28. Va construir magatzems per a guardar-hi les collites de blat, de vi i d’oli, estables per a tota mena de bestiar i pletes per als ramats.
29. Es construí ciutats i va adquirir molts ramats de bestiar gros i menut, perquè Déu li havia concedit moltíssims béns.
30. Va ser Ezequies qui obturà la sortida superior de les aigües de Guihon i les desvià per un canal subterrani cap a la part occidental de la ciutat de David. Ezequies va tenir èxit en tot el que emprengué.
31. Però, quan rebé uns dignataris vinguts de Babilònia, acompanyats d’intèrprets, per informar-se del prodigi que hi havia hagut al país, Déu l’abandonà per posar-lo a prova i per conèixer totes les seves intencions.
32. La resta de la història d’Ezequies i les seves obres piadoses consten en la Visió del profeta Isaïes, fill d’Amós, i en la Crònica dels reis de Judà i d’Israel.
33. Ezequies va morir i es reuní amb els seus pares; el van enterrar a la pujada dels sepulcres dels descendents de David. Tot Judà i la població de Jerusalem li van retre honors fúnebres. El va succeir el seu fill Manassès.