22. Així el Senyor salvà Ezequies i la població de Jerusalem de les mans de Sennaquerib, rei d’Assíria, i de les mans de tots els seus enemics, i els concedí el repòs de tots els qui els envoltaven.
23. Molta gent venia a Jerusalem portant ofrenes al Senyor i presents per a Ezequies, rei de Judà. Ezequies, després d’aquests fets, va adquirir un gran prestigi davant de totes les nacions.
24. Per aquell temps, Ezequies es posà malalt de mort. Llavors va pregar al Senyor, i ell va parlar-li i va fer un prodigi a favor seu.
25. Ezequies, malgrat el benefici rebut, no va ser agraït; al contrari, es va enorgullir i atragué sobre ell i sobre Judà i Jerusalem la indignació del Senyor.
26. Però, tot i haver-se enorgullit, Ezequies es va humiliar, ell i els habitants de Jerusalem. El Senyor no tornà a indignar-se contra ells en vida d’Ezequies.
27. Ezequies va acumular moltes riqueses i un gran prestigi. Atresorà molta plata, or, pedres precioses, perfums, escuts i tota mena d’objectes de valor.
28. Va construir magatzems per a guardar-hi les collites de blat, de vi i d’oli, estables per a tota mena de bestiar i pletes per als ramats.
29. Es construí ciutats i va adquirir molts ramats de bestiar gros i menut, perquè Déu li havia concedit moltíssims béns.