14. Si mai cap déu d’aquestes nacions que els meus avantpassats han exterminat no ha pogut alliberar el seu poble de les meves mans, per què el vostre Déu us n’hauria de poder salvar?
15. Ara, doncs, no us deixeu enganyar, no us deixeu enredar així per Ezequies. No us el cregueu, perquè cap déu de cap nació ni de cap reialme no ha pogut alliberar el seu poble de les meves mans ni de les dels meus avantpassats. Per tant, tampoc els vostres déus no us en podran alliberar.
16. Els ambaixadors de Sennaquerib encara llançaren més invectives contra el Senyor-Déu i contra el seu servent Ezequies.
17. A més, Sennaquerib havia escrit una carta insultant el Senyor, Déu d’Israel, i dient d’ell: «Tal com els déus de les nacions de la terra no van alliberar els seus pobles de les meves mans, tampoc el Déu d’Ezequies no alliberarà el seu poble.»
18. Els enviats assiris cridaven fort i en hebreu a la població de Jerusalem que era a dalt de la muralla, per espantar-la i desmoralitzar-la i així poder conquerir la ciutat.
19. Parlaven del Déu de Jerusalem com dels déus dels altres pobles de la terra, fabricats per mans d’home.
20. En sentir tot això, el rei Ezequies i el profeta Isaïes, fill d’Amós, van pregar clamant al cel.
21. Llavors el Senyor envià un àngel que va aniquilar tots els guerrers amb els caps i oficials del campament del rei d’Assíria. Aquest se’n tornà avergonyit al seu país, i, quan va entrar al temple del seu déu, allí mateix alguns dels seus propis fills el van assassinar.
22. Així el Senyor salvà Ezequies i la població de Jerusalem de les mans de Sennaquerib, rei d’Assíria, i de les mans de tots els seus enemics, i els concedí el repòs de tots els qui els envoltaven.
23. Molta gent venia a Jerusalem portant ofrenes al Senyor i presents per a Ezequies, rei de Judà. Ezequies, després d’aquests fets, va adquirir un gran prestigi davant de totes les nacions.
24. Per aquell temps, Ezequies es posà malalt de mort. Llavors va pregar al Senyor, i ell va parlar-li i va fer un prodigi a favor seu.