9. Ezequies va preguntar als sacerdots i als levites què eren aquells munts,
10. i Azariahu, el gran sacerdot, de la família de Sadoc, li respongué:– Des que van començar a portar al temple la part reservada al Senyor, mengem fins a saciar-nos i encara en sobra molt, perquè el Senyor ha beneït el seu poble. En aquests munts hi ha tot el que sobra.
11. Llavors Ezequies va ordenar que preparessin cambres en el temple del Senyor. Així ho van fer,
12. i van dur-hi fidelment les parts reservades al Senyor, els delmes i les altres ofrenes consagrades. El levita Cananiahu va ser l’intendent, i el seu germà Ximí era el seu ajudant.
13. Per ordre del rei Ezequies i d’Azariahu, intendent en cap del temple de Déu, van ser nomenats responsables Jehiel, Azaziahu, Nàhat, Assahel, Jerimot, Jozabad, Eliel, Ismaquiahu, Màhat i Benaiahu, a les ordres de Cananiahu i del seu germà Ximí.
14. El levita Corè, fill d’Imnà, porter de la porta Oriental, tenia a càrrec seu les ofrenes voluntàries fetes a Déu i la distribució de les parts reservades al Senyor i de les ofrenes més santes.
15. Tenia a les seves ordres Eden, Miniamín, Jeixua, Xemaiahu, Amariahu i Xecaniahu; a les ciutats on vivien els sacerdots, aquests s’encarregaven de repartir-los fidelment les porcions d’acord amb els diversos torns. No feien diferència entre grans i petits;
16. només calia que estiguessin inscrits entre els homes de tres anys en amunt. Feien el mateix amb tots els qui entraven al temple del Senyor per complir les funcions de cada dia assignades a cada grup segons els diversos torns.
17. Els sacerdots eren inscrits per famílies, mentre que els levites, de vint anys en amunt, ho eren per grups i per torns.