4. A la població de Jerusalem li va ordenar que donés la part corresponent als sacerdots i als levites perquè poguessin dedicar-se amb constància a la Llei del Senyor.
5. Tan bon punt es va divulgar aquesta ordre, els israelites dugueren amb molta generositat les primícies de la collita del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp. Portaren en abundància el delme de tot.
6. També els habitants de les poblacions de Judà, tant els qui procedien del regne d’Israel com els de Judà mateix, dugueren el delme dels ramats de vaques, ovelles i cabres; quant als delmes de les collites consagrats al Senyor, el seu Déu, els van posar en munts.
7. El mes tercer començaren a fer els munts, i el mes setè van acabar.
8. Quan Ezequies i els prohoms arribaren i veieren aquells munts, van beneir el Senyor i el seu poble d’Israel.
9. Ezequies va preguntar als sacerdots i als levites què eren aquells munts,
10. i Azariahu, el gran sacerdot, de la família de Sadoc, li respongué:– Des que van començar a portar al temple la part reservada al Senyor, mengem fins a saciar-nos i encara en sobra molt, perquè el Senyor ha beneït el seu poble. En aquests munts hi ha tot el que sobra.
11. Llavors Ezequies va ordenar que preparessin cambres en el temple del Senyor. Així ho van fer,