2. El rei es va aconsellar amb els prohoms i amb tota l’assemblea de Jerusalem, i sorgí la proposta de celebrar la Pasqua el mes segon,
3. ja que no l’havien poguda celebrar a temps: els sacerdots encara no s’havien purificat en nombre suficient i el poble encara no s’havia reunit a Jerusalem.
4. Al rei i a tota l’assemblea els va semblar bé aquella proposta.
5. Llavors acordaren de proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan, que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel, perquè feia molt temps que no s’havia celebrat tal com és prescrit.
6. Els missatgers recorregueren tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prohoms, i per ordre del rei pregonaven: «Israelites, torneu al Senyor, el Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, i ell tornarà a vosaltres, la resta que us heu escapat de les mans dels reis d’Assíria.
7. No sigueu com els vostres pares i com els vostres germans: eren infidels al Senyor, Déu dels seus pares, i ell els va deixar el país devastat, com vosaltres mateixos podeu veure.
8. Ara, doncs, no aneu més a la vostra, com ells hi van anar. Reconcilieu-vos amb el Senyor, veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre. Serviu el Senyor, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres la seva indignació.
9. Si torneu al Senyor, els qui s’han endut captius els vostres germans i els vostres fills es compadiran d’ells i els deixaran tornar en aquest país, perquè el Senyor, el vostre Déu, és compassiu i benigne, i no us girarà la cara, si us convertiu a ell.»