18. De fet, eren molts, principalment dels d’Efraïm, de Manassès, d’Issacar i de Zabuló, els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient:– Que el Senyor, que és bondadós, ho perdoni!
19. El seu cor estava disposat a cercar Déu, el Senyor, el Déu dels seus pares, encara que no s’haguessin purificat tal com demana el contacte amb les coses santes.
20. El Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble.
21. Els israelites que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran goig. Els levites i els sacerdots lloaven el Senyor cada dia amb tota la força dels seus instruments, que sonaven en honor del Senyor.
22. Ezequies va felicitar afectuosament tots els levites, perquè havien demostrat que sabien com convé donar culte al Senyor. Els levites passaren els set dies de festa participant en els sacrificis de comunió i lloant el Senyor, Déu dels seus pares.
23. Després, tota l’assemblea, reunida en consell, va decidir d’allargar la festa set dies més, i així ho van fer amb gran goig.
24. Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment.
25. Tota la comunitat estava contenta, tant la gent de Judà com els sacerdots i els levites; estaven contents tots els qui havien vingut d’Israel i els immigrants originaris d’Israel i que ara vivien a Judà.
26. El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant.
27. Després els sacerdots levites van beneir el poble. El Senyor els escoltà, i la seva oració va arribar fins al cel, fins al lloc sant on resideix.