1. El rei Ezequies va enviar missatgers per tot Israel i tot Judà, i fins va escriure a les tribus d’Efraïm i de Manassès, perquè vinguessin al temple de Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel.
2. El rei es va aconsellar amb els prohoms i amb tota l’assemblea de Jerusalem, i sorgí la proposta de celebrar la Pasqua el mes segon,
3. ja que no l’havien poguda celebrar a temps: els sacerdots encara no s’havien purificat en nombre suficient i el poble encara no s’havia reunit a Jerusalem.
4. Al rei i a tota l’assemblea els va semblar bé aquella proposta.
5. Llavors acordaren de proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan, que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel, perquè feia molt temps que no s’havia celebrat tal com és prescrit.
6. Els missatgers recorregueren tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prohoms, i per ordre del rei pregonaven: «Israelites, torneu al Senyor, el Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, i ell tornarà a vosaltres, la resta que us heu escapat de les mans dels reis d’Assíria.
7. No sigueu com els vostres pares i com els vostres germans: eren infidels al Senyor, Déu dels seus pares, i ell els va deixar el país devastat, com vosaltres mateixos podeu veure.
8. Ara, doncs, no aneu més a la vostra, com ells hi van anar. Reconcilieu-vos amb el Senyor, veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre. Serviu el Senyor, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres la seva indignació.
9. Si torneu al Senyor, els qui s’han endut captius els vostres germans i els vostres fills es compadiran d’ells i els deixaran tornar en aquest país, perquè el Senyor, el vostre Déu, és compassiu i benigne, i no us girarà la cara, si us convertiu a ell.»
10. Els missatgers van recórrer els territoris d’Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d’ells i els escarnia.
11. Amb tot, alguns homes de les tribus d’Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem.
12. El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.
13. Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima.