1. Acaz tenia vint anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. No es va comportar com David, el seu avantpassat. No va plaure al Senyor
2. i va seguir els exemples dels reis d’Israel, fent ídols de metall fos que representaven els Baals.
3. Cremava ofrenes a la vall de Benhinnom i va arribar fins al punt de cremar en sacrifici els seus propis fills, seguint una pràctica abominable de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites.
4. Acaz oferia sacrificis i cremava ofrenes en els recintes i turons sagrats i sota de tots els arbres frondosos.
5. Per això el Senyor, el seu Déu, el va fer caure en mans del rei dels arameus, que el derrotaren, van fer-li molts captius i se’ls endugueren a Damasc. També el va fer caure en mans del rei d’Israel: la desfeta va ser molt gran.
6. Pècah, fill de Remaliahu, rei d’Israel, va matar en un sol dia cent vint mil homes de Judà, tots ells guerrers valents; és que havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares.
7. Zicrí, un heroi d’Efraïm, va matar Maasseiahu, fill del rei, Azricam, cap de la casa reial, i Elcanà, segon després del rei.
8. A més, els israelites feren dos-cents mil captius als seus germans de Judà, entre dones, fills i filles; també es van apoderar d’un abundant botí i se l’endugueren a Samaria.
9. Allí hi havia un profeta del Senyor que es deia Oded. Aquest va sortir al pas de l’exèrcit que entrava a Samaria, i els digué:– El Senyor, Déu dels vostres pares, s’havia indignat contra Judà, i per això els ha posat a les vostres mans. Però vosaltres heu fet entre ells una mortaldat tan ferotge que clama al cel.
10. I ara, a més, voleu reduir aquesta gent de Judà i de Jerusalem a la condició d’esclaus i esclaves. Però, ¿no és cert que això seria fer-vos més culpables davant el Senyor, el vostre Déu?
11. Escolteu-me, doncs, i doneu la llibertat als captius que heu fet entre els vostres germans, perquè l’enuig del Senyor s’ha encès contra vosaltres.