9. També a Jerusalem va construir torres fortificades a la porta de l’Angle, a la porta de la Vall i a la Raconada de la muralla.
10. A més edificà torres al desert i obrí molts pous, perquè tenia molt de bestiar, tant a la Xefelà com a la plana. També tenia agricultors i vinyaters a les muntanyes i a Carmel, perquè a Ozies li agradava la terra.
11. Ozies comptava amb un gran exèrcit preparat per a combatre, que sortia a fer incursions organitzat en destacaments, segons el cens efectuat pel canceller Jeiel i per Maasseiahu, encarregat del reclutament. Estava a les ordres d’Hananiahu, un dels generals del rei.
12. El nombre dels caps de llinatge que comandaven aquests homes valents era de dos mil sis-cents.
13. Tenien a les seves ordres un poderós exèrcit de tres-cents set mil cinc-cents homes en peu de guerra, disposats a combatre amb força i valentia per ajudar el rei contra l’enemic.
14. Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones.
15. Va fer construir a Jerusalem uns artefactes, obra d’enginyeria, per a tirar fletxes i llançar grans pedres, i els va posar dalt de les torres i els angles de la muralla. La seva anomenada s’estenia lluny, perquè Déu l’ajudava a fer-se poderós.
16. Però, quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició. Va ser infidel al Senyor, el seu Déu, volent entrar al santuari del Senyor per cremar encens a l’altar dels perfums.
17. Darrere d’ell va entrar-hi el gran sacerdot Azariahu amb vuitanta sacerdots valerosos,
18. es van plantar davant el rei Ozies i li digueren:– Ozies, no et correspon a tu de cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots descendents d’Aaron, consagrats per a fer aquesta ofrena. Surt del santuari! Has estat infidel, i la teva acció no t’honora pas davant el Senyor-Déu.
19. Ozies, que tenia l’encenser a la mà a punt d’oferir l’encens, es va indignar contra els sacerdots, però a l’instant, dins el santuari del Senyor, vora l’altar de l’encens i davant els sacerdots, aparegué lepra en el seu front.
20. El gran sacerdot Azariahu i els altres sacerdots van fixar en ell la mirada i van veure que tenia lepra al front. Llavors el feren sortir d’allí precipitadament, i ell mateix també s’afanyà a sortir, perquè s’adonà que el Senyor l’havia castigat.
21. El rei Ozies va continuar leprós fins al dia de la seva mort. Havia de viure com a leprós en una casa a part i estava exclòs del temple del Senyor. El seu fill Jotam feia de cap del palau reial i administrava justícia a la gent del poble.
22. La resta de la història d’Ozies, des del principi a la fi, la va escriure el profeta Isaïes, fill d’Amós.
23. Ozies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar amb ells, però en el camp on hi havia els sepulcres reials, perquè tingueren en compte que era leprós. El va succeir el seu fill Jotam.