4. Ozies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Amasies, el seu pare.
5. Va recórrer a Déu mentre va viure Zecariahu, que tenia el do d’interpretar les visions del Senyor; i mentre va recórrer al Senyor, Déu el va fer prosperar.
6. Ozies va emprendre una campanya contra els filisteus, va enderrocar les muralles de Gat, de Jabné i d’Asdod i construí fortaleses a Asdod i per tot el territori dels filisteus.
7. Déu el va ajudar contra els filisteus, contra el àrabs que habitaven a Gurbaal i contra els meünites.
8. Els meünites també pagaven tribut a Ozies; va arribar a ser tan poderós que la seva anomenada s’estenia fins a les fronteres d’Egipte.
9. També a Jerusalem va construir torres fortificades a la porta de l’Angle, a la porta de la Vall i a la Raconada de la muralla.
10. A més edificà torres al desert i obrí molts pous, perquè tenia molt de bestiar, tant a la Xefelà com a la plana. També tenia agricultors i vinyaters a les muntanyes i a Carmel, perquè a Ozies li agradava la terra.
11. Ozies comptava amb un gran exèrcit preparat per a combatre, que sortia a fer incursions organitzat en destacaments, segons el cens efectuat pel canceller Jeiel i per Maasseiahu, encarregat del reclutament. Estava a les ordres d’Hananiahu, un dels generals del rei.
12. El nombre dels caps de llinatge que comandaven aquests homes valents era de dos mil sis-cents.
13. Tenien a les seves ordres un poderós exèrcit de tres-cents set mil cinc-cents homes en peu de guerra, disposats a combatre amb força i valentia per ajudar el rei contra l’enemic.
14. Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones.
15. Va fer construir a Jerusalem uns artefactes, obra d’enginyeria, per a tirar fletxes i llançar grans pedres, i els va posar dalt de les torres i els angles de la muralla. La seva anomenada s’estenia lluny, perquè Déu l’ajudava a fer-se poderós.
16. Però, quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició. Va ser infidel al Senyor, el seu Déu, volent entrar al santuari del Senyor per cremar encens a l’altar dels perfums.
17. Darrere d’ell va entrar-hi el gran sacerdot Azariahu amb vuitanta sacerdots valerosos,