7. Però un home de Déu anà a trobar Amasies i li digué:– Que les tropes d’Israel no vinguin amb tu, oh rei, perquè el Senyor no és amb Israel ni amb cap dels efraïmites.
8. Altrament, vés amb ells, llança-t’hi, lluita fort en la batalla, i que Déu et faci caure davant l’enemic, perquè Déu té el poder d’auxiliar o de fer caure.
9. Amasies respongué a l’home de Déu:– Doncs, què cal fer amb les trescentes mil peces de plata que he donat a la tropa d’Israel?L’home de Déu li respongué:– El Senyor pot donar-te molt més que això.
10. Llavors Amasies va separar la tropa d’Efraïm que s’havia unit amb ell i els féu tornar a la seva terra. Ells es van indignar molt contra Judà i se’n tornaren enfurismats.
11. Amasies es posà coratjosament al capdavant de la seva tropa en direcció a la vall de la Sal i va aniquilar deu mil homes de Seïr.
12. Els de Judà feren presoners uns altres deu mil homes, els van portar al penyal de Sela i els precipitaren de dalt a baix: tots van quedar esclafats.
13. Però els homes que Amasies havia llicenciat perquè no lluitessin al seu costat, es van dispersar per les ciutats de Judà, des de Samaria fins a Bethoron, i van matar-hi tres mil persones. El botí va ser molt gran.
14. Quan Amasies va tornar victoriós dels edomites, s’emportà els déus dels de Seïr, els va prendre per déus seus, es prosternava davant d’ells i els cremava ofrenes.
15. Llavors el Senyor es va indignar contra Amasies i li va enviar un profeta, que li digué:– Per què recorres als déus d’aquest poble, que no han estat capaços d’alliberar-lo de les teves mans?
16. Mentre el profeta li parlava, Amasies el va interrompre:– Que potser t’han nomenat conseller del rei? Acaba, si no vols que et matin.El profeta va acabar amb aquestes paraules:– Sé que Déu ha decidit destruir-te perquè has fet això i no vols escoltar el meu consell.
17. Amasies, rei de Judà, després d’haver-se aconsellat, va enviar missatgers al rei d’Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li:– Vine, que ens veurem les cares!
18. Jehoaix, rei d’Israel, va contestar així a Amasies, rei de Judà:– El card del Líban va dir al cedre del Líban: “Dóna la teva filla al meu fill per muller.” Però va passar una bèstia salvatge del Líban i va trepitjar el card.
19. Tu has vençut Edom, i el teu cor n’està orgullós. Frueix ara d’aquesta glòria, però en el teu propi palau. Per què t’has d’embrancar en una operació desastrosa que us farà caure a tu i a Judà?
20. Però Amasies no el va escoltar, perquè era cosa de Déu, que els volia vençuts, ja que havien recorregut als déus d’Edom.
21. Llavors Jehoaix, rei d’Israel, el va atacar. Joaix i Amasies, rei de Judà, es van veure les cares a Bet-Xèmeix de Judà.
22. Els israelites derrotaren els de Judà, que van fugir a la desbandada.
23. A Bet-Xèmeix, el rei d’Israel, Jehoaix, va fer presoner el rei de Judà, Amasies, fill de Joaix, fill de Jehoahaz, i se’l va emportar a Jerusalem. Va obrir a la muralla de la ciutat una bretxa de dos-cents metres, des de la porta d’Efraïm fins a la porta de l’Angle.
24. Va capturar tot l’or i la plata, tots els objectes que hi havia al temple de Déu a cura d’Obed-Edom i els tresors del palau reial. Capturà també ostatges i se’n tornà a Samaria.