17. Amasies, rei de Judà, després d’haver-se aconsellat, va enviar missatgers al rei d’Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li:– Vine, que ens veurem les cares!
18. Jehoaix, rei d’Israel, va contestar així a Amasies, rei de Judà:– El card del Líban va dir al cedre del Líban: “Dóna la teva filla al meu fill per muller.” Però va passar una bèstia salvatge del Líban i va trepitjar el card.
19. Tu has vençut Edom, i el teu cor n’està orgullós. Frueix ara d’aquesta glòria, però en el teu propi palau. Per què t’has d’embrancar en una operació desastrosa que us farà caure a tu i a Judà?
20. Però Amasies no el va escoltar, perquè era cosa de Déu, que els volia vençuts, ja que havien recorregut als déus d’Edom.
21. Llavors Jehoaix, rei d’Israel, el va atacar. Joaix i Amasies, rei de Judà, es van veure les cares a Bet-Xèmeix de Judà.
22. Els israelites derrotaren els de Judà, que van fugir a la desbandada.
23. A Bet-Xèmeix, el rei d’Israel, Jehoaix, va fer presoner el rei de Judà, Amasies, fill de Joaix, fill de Jehoahaz, i se’l va emportar a Jerusalem. Va obrir a la muralla de la ciutat una bretxa de dos-cents metres, des de la porta d’Efraïm fins a la porta de l’Angle.
24. Va capturar tot l’or i la plata, tots els objectes que hi havia al temple de Déu a cura d’Obed-Edom i els tresors del palau reial. Capturà també ostatges i se’n tornà a Samaria.
25. Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, va viure encara quinze anys després de la mort de Jehoaix, fill de Joahaz, rei d’Israel.
26. La resta de la història d’Amasies, des del principi a la fi, consta en la Crònica dels reis de Judà i d’Israel.