7. La malvada Atalia i tots els seus partidaris van destrossar el temple de Déu, i fins i tot havien fet servir per al culte dels Baals els objectes sagrats del temple del Senyor.
8. Llavors el rei va ordenar que fessin una caixa i la posessin a la part de fora de la porta del temple del Senyor.
9. Després van fer una proclama per Judà i Jerusalem manant que portessin al Senyor el tribut que Moisès, servent de Déu, havia fixat a Israel en el desert.
10. Tots els prohoms i tot el poble se’n van alegrar, i venien a dipositar la seva contribució a la caixa, fins a omplir-la.
11. Cada vegada que els levites duien la caixa a la inspecció reial i veien que hi havia molts diners, venien el canceller del rei i un inspector del gran sacerdot, buidaven la caixa i la tornaven a posar al seu lloc. Així ho feien cada dia, i van recaptar molts diners.
12. El rei i Joiadà donaven els diners als encarregats de l’obra del temple del Senyor, i aquests contractaven picapedrers i fusters per a restaurar-lo, com també ferrers i fonedors de bronze per a reparar-lo.
13. Els encarregats de les obres es posaren a la feina i, sota la seva direcció, la restauració va progressar. El temple de Déu quedà restablert i consolidat.
14. Quan van acabar, dugueren al rei i a Joiadà la resta dels diners, i ells els destinaren a l’utillatge del temple del Senyor: utensilis per al culte i per als holocaustos, copes i objectes d’or i de plata. Mentre Joiadà va viure, sempre s’oferiren holocaustos en el temple.
15. Però Joiadà es va fer vell i morí a l’avançada edat de cent trenta anys.
16. El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple.