16. El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple.
17. Després de la mort de Joiadà, els prohoms d’Israel vingueren a retre homenatge al rei. El rei va fer cas del que li deien,
18. i tots ells van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus pares, per donar-se al culte dels bosquets sagrats i dels ídols. Aquest pecat va provocar la indignació divina contra Judà i Jerusalem.
19. El Senyor els envià profetes per fer que es convertissin a ell, però no van escoltar les seves amonestacions.
20. Llavors l’esperit de Déu s’apoderà de Zacaries, fill del sacerdot Joiadà, i des d’un lloc elevat digué al poble:– Això diu el Senyor: Per què violeu els manaments del Senyor? No en traureu cap profit. Com que heu abandonat el Senyor, ell també us ha abandonat a vosaltres.
21. Alguns es van conjurar contra ell i, per ordre del rei, el van apedregar a l’atri del santuari del Senyor.
22. El rei Joaix no tingué en compte el bé que li havia fet Joiadà, pare de Zacaries, i va fer matar el seu fill. Abans de morir, Zacaries exclamà:– Que el Senyor ho vegi i en demani comptes!
23. Quan arribà la primavera, tropes aramees van atacar Joaix. Envaïren Judà, avançaren fins a Jerusalem, van matar tots els prohoms del poble i enviaren el botí al rei de Damasc.
24. Tot i que la tropa aramea era reduïda, el Senyor va fer caure a les seves mans un exèrcit molt nombrós, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Joaix mateix va rebre el càstig que es mereixia.
25. Quan els arameus s’hagueren allunyat del seu costat, deixant-lo en molt mal estat, els oficials del rei van conspirar contra ell per venjar l’assassinat del fill del sacerdot Joiadà, i el mataren en el seu llit. El van enterrar a la ciutat de David, però no en els sepulcres reials.
26. Els qui van conspirar contra Joaix eren Zabad, fill de Ximat, l’ammonita, i Jehozabad, fill de Ximrit, la moabita.