12. El rei i Joiadà donaven els diners als encarregats de l’obra del temple del Senyor, i aquests contractaven picapedrers i fusters per a restaurar-lo, com també ferrers i fonedors de bronze per a reparar-lo.
13. Els encarregats de les obres es posaren a la feina i, sota la seva direcció, la restauració va progressar. El temple de Déu quedà restablert i consolidat.
14. Quan van acabar, dugueren al rei i a Joiadà la resta dels diners, i ells els destinaren a l’utillatge del temple del Senyor: utensilis per al culte i per als holocaustos, copes i objectes d’or i de plata. Mentre Joiadà va viure, sempre s’oferiren holocaustos en el temple.
15. Però Joiadà es va fer vell i morí a l’avançada edat de cent trenta anys.
16. El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple.
17. Després de la mort de Joiadà, els prohoms d’Israel vingueren a retre homenatge al rei. El rei va fer cas del que li deien,
18. i tots ells van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus pares, per donar-se al culte dels bosquets sagrats i dels ídols. Aquest pecat va provocar la indignació divina contra Judà i Jerusalem.
19. El Senyor els envià profetes per fer que es convertissin a ell, però no van escoltar les seves amonestacions.
20. Llavors l’esperit de Déu s’apoderà de Zacaries, fill del sacerdot Joiadà, i des d’un lloc elevat digué al poble:– Això diu el Senyor: Per què violeu els manaments del Senyor? No en traureu cap profit. Com que heu abandonat el Senyor, ell també us ha abandonat a vosaltres.
21. Alguns es van conjurar contra ell i, per ordre del rei, el van apedregar a l’atri del santuari del Senyor.
22. El rei Joaix no tingué en compte el bé que li havia fet Joiadà, pare de Zacaries, i va fer matar el seu fill. Abans de morir, Zacaries exclamà:– Que el Senyor ho vegi i en demani comptes!