1. L’any setè, Joiadà es revestí de valor i va fer venir els oficials de les companyies: Azariahu, fill de Joram, Ixmael, fill de Jehohanan, Azariahu, fill d’Obed, Maasseiahu, fill d’Adaiahu, i Elixafat, fill de Zicrí. Els oficials van fer un pacte amb Joiadà.
2. Recorregueren Judà i convocaren els levites de totes les ciutats i els caps dels llinatges d’Israel. Tots van acudir a Jerusalem.
3. Llavors tota aquesta assemblea va concloure un pacte amb el rei al temple de Déu. Joiadà els digué:– Aquí teniu Joaix, el fill del rei. Ell és qui ha de regnar, tal com el Senyor va prometre a la descendència de David.
4. Això és el que heu de fer: el terç de vosaltres, sacerdots i levites, que entra de servei el dissabte, farà guàrdia a les portes dels llindars;
5. un altre terç custodiarà el palau reial i un altre terç la porta del Fonament; tot el poble se situarà als atris del temple del Senyor.
6. Però que no entri ningú al temple del Senyor, llevat dels sacerdots i dels levites que hagin d’oficiar; ells, com a consagrats que són, hi podran entrar. I que tot el poble observi les prescripcions del Senyor.
7. Els levites manteniu-vos al voltant del rei, tots amb les armes a la mà. Si algú prova d’entrar al temple, mateu-lo. Acompanyeu el rei onsevulla que vagi.
8. Els levites i tots els de Judà van fer-ho tal com el sacerdot Joiadà havia disposat. Cada un d’ells va prendre els seus homes, els qui entraven de servei aquell dissabte i els qui en sortien, ja que el sacerdot Joiadà no havia deixat marxar ningú dels qui havien complert el seu torn.
9. El sacerdot Joiadà va donar als oficials de les companyies les llances, els escuts i els broquers del rei David que es guardaven al temple de Déu.
10. Va fer arrenglerar tots els homes, cada un amb l’arma a la mà, des del costat dret del santuari fins al costat esquerre, en l’espai entre l’altar i el santuari, a punt per a envoltar el rei.
11. Llavors van fer sortir el fill del rei, li van imposar la diadema i les insígnies reials i el proclamaren rei. Joiadà i els seus fills el van ungir. Tothom es posà a cridar:– Visca el rei!
12. Atalia va sentir el clam del poble que corria i aclamava el rei, i corregué, també ella, cap on era la gent, al temple del Senyor.
13. Allà va veure el rei dret, al costat de la columna a l’entrada, amb els oficials de les companyies i les trompetes al costat del rei, mentre tota la gent del poble manifestava la seva alegria, les trompetes sonaven i els cantors acompanyaven els càntics de lloança amb els seus instruments. Llavors Atalia s’esquinçà els vestits i cridà:– És un complot! És un complot!