6. que hagué de tornar a Jizreel perquè el curessin de les ferides que li havien fet a Ramot, en la batalla contra Hazael, rei dels arameus. I Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel a visitar Jehoram, fill d’Acab, que estava ferit.
7. Va ser cosa de Déu que Ahazià anés a visitar Jehoram i allà trobés la seva fi. Quan era allà, juntament amb Jehoram, va sortir al pas de Jehú, fill de Nimxí, que el Senyor havia ungit per a exterminar el llinatge d’Acab.
8. Mentre Jehú executava la sentència contra el llinatge d’Acab, va trobar els prohoms de Judà i els nebots d’Ahazià que estaven al seu servei, i els va eliminar.
9. Després féu buscar Ahazià; el van capturar a Samaria, on s’havia amagat, i el portaren davant de Jehú, que el va matar. Però van enterrar-lo, perquè es van dir: «Era fill de Josafat, que havia servit el Senyor amb tot el cor.»No va quedar ningú del llinatge d’Ahazià que fos capaç de ser rei.
10. Quan Atalia, la mare d’Ahazià, va veure que el seu fill era mort, va fer exterminar tots els hereus del tron reial de Judà.
11. Però Jehoixeba, filla del rei Joram, muller del sacerdot Joiadà i germana d’Ahazià, va agafar Joaix, fill d’Ahazià, d’enmig dels fills del rei que anaven a matar, i el va amagar, amb la seva dida, al fons de la cambra on hi havia els llits. Així el va sostreure a Atalia i no el van fer morir.
12. Joaix es va quedar amb ells amagat al temple del Senyor, durant sis anys, mentre Atalia regnava en el país.