29. Un gran pànic s’apoderà de tots els reialmes dels països veïns quan van saber que el Senyor havia lluitat contra els enemics d’Israel.
30. El reialme de Josafat va quedar tranquil: el seu Déu li va concedir el repòs de tots els qui l’envoltaven.
31. Josafat, doncs, era rei de Judà. Tenia trenta-cinc anys quan començà a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era filla de Xilhí.
32. Va comportar-se com el seu pare Asà, sense desviar-se’n gens i fent tot allò que plau al Senyor.
33. Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits, i el poble encara no mantenia el cor fidel al Déu dels seus pares.
34. La resta de la història de Josafat, des del principi a la fi, tot consta en la Història de Jehú, fill d’Hananí, inclosa en el Llibre dels reis d’Israel.
35. Finalment, Josafat, rei de Judà, s’associà amb Ahazià, rei d’Israel, que tenia una conducta impia.