25. Josafat i la seva gent anaren a saquejar les despulles. Van trobar molts animals de càrrega, ramats, vestits i objectes de valor. El botí era tan abundós que van estar tres dies saquejant; de tant que n’hi havia, no se’l podien endur tot.
26. El quart dia s’aplegaren a la vall de la Benedicció. Aquest és el nom que van donar a aquell indret, i encara avui es coneix amb aquest nom, perquè allà van beneir el Senyor.
27. Després, tots els homes de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al davant, van emprendre el retorn a Jerusalem cantant de goig, perquè el Senyor els havia donat l’alegria d’alliberar-los dels seus enemics.
28. Arribats a Jerusalem, van anar al temple del Senyor amb arpes, lires i trompetes.
29. Un gran pànic s’apoderà de tots els reialmes dels països veïns quan van saber que el Senyor havia lluitat contra els enemics d’Israel.
30. El reialme de Josafat va quedar tranquil: el seu Déu li va concedir el repòs de tots els qui l’envoltaven.
31. Josafat, doncs, era rei de Judà. Tenia trenta-cinc anys quan començà a regnar, i va ser rei vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era filla de Xilhí.
32. Va comportar-se com el seu pare Asà, sense desviar-se’n gens i fent tot allò que plau al Senyor.
33. Amb tot, els recintes sagrats no van ser suprimits, i el poble encara no mantenia el cor fidel al Déu dels seus pares.
34. La resta de la història de Josafat, des del principi a la fi, tot consta en la Història de Jehú, fill d’Hananí, inclosa en el Llibre dels reis d’Israel.