24. Micàiehu li va respondre:– Ja t’ho trobaràs el dia que t’hauràs d’anar a amagar a la cambra més secreta.
25. El rei d’Israel va ordenar a uns dels seus homes:– Agafeu Micàiehu, porteu-lo a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei,
26. i digueu-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.”
27. Però Micàiehu replicà:– Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.I va afegir encara:– Escolteu-ho, tots els pobles!
28. El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad.
29. El rei d’Israel va dir a Josafat:– Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa’t els vestits reials.El rei d’Israel, que anava d’incògnit, va entrar en combat.
30. El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus carros de guerra:– No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
31. Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d’Israel i l’envoltaren per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar, i el Senyor l’ajudà: Déu els va fer desistir.
32. Els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d’Israel, el van deixar estar.
33. Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra:– Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
34. Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, el rei d’Israel hagué de quedar-se en el seu carro enfront dels arameus, fins al vespre. Va morir a posta de sol.