16. Llavors Micàiehu va anunciar:– Veig tot Israelescampat per les muntanyes,com ovelles sense pastor.El Senyor ha dit: “No tenen amo.”Que cadascú torni en pau a casa seva!
17. El rei d’Israel va dir a Josafat:– No t’ho deia? Mai no m’anuncia res de bo; només desgràcies.
18. Micàiehu va afegir:– Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i a esquerra.
19. El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab, el rei d’Israel, perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra.
20. En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?”
21. Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Vés i fes-ho així.”
22. Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
23. Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li:– Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
24. Micàiehu li va respondre:– Ja t’ho trobaràs el dia que t’hauràs d’anar a amagar a la cambra més secreta.
25. El rei d’Israel va ordenar a uns dels seus homes:– Agafeu Micàiehu, porteu-lo a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei,