1. Josafat arribà a tenir una gran riquesa i prestigi, i s’emparentà amb Acab, rei d’Israel.
2. Passats alguns anys, baixà a veure Acab a Samaria. Acab va fer matar molts anyells, cabrits i vedells per al seu hoste i el seu seguici. Després el va convèncer perquè ataqués Ramot-Galaad.
3. Acab, rei d’Israel, va dir a Josafat, rei de Judà:– Vols venir amb mi a Ramot-Galaad?Josafat li va respondre:– Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu; anirem junts a la guerra.
4. Amb tot, Josafat va suggerir al rei d’Israel:– Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
5. El rei d’Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà:– ¿Convé que ataquem Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer?Ells van respondre:– Puja-hi, que Déu la farà caure en mans del rei.
6. Llavors Josafat va demanar:– ¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar?
7. El rei d’Israel va dir a Josafat:– Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d’Imlà.Josafat va replicar:– Majestat, no parlis així!
8. Llavors el rei d’Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué:– Corre, fes venir Micàiehu, fill d’Imlà.
9. Entretant, el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l’era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d’ells, tots aquells profetes entraven en deliri.
10. Sidquiahu, fill de Quenaanà, s’havia fet unes banyes de ferro i deia:– Això diu el Senyor: “Així donaràs banyades als arameus fins que no en quedi cap.”