4. Però en la seva dissort tornaven al Senyor, Déu d’Israel, el cercaven, i ell es deixava trobar.
5. En aquell temps ningú no es podia moure segur, perquè molts desordres afligien tots els habitants de cada contrada.
6. Nacions i ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu les pertorbava amb tota mena de desgràcies.
7. Vosaltres, però, sigueu ferms i no defalliu, perquè no perdreu pas la paga del vostre treball.
8. Quan Asà va sentir aquest missatge profètic d’Azariahu, fill d’Oded, es decidí a eliminar els abominables ídols de tot el país de Judà i de Benjamí, i de les ciutats que havia conquerit a les muntanyes d’Efraïm. També va restaurar l’altar que hi havia davant el vestíbul del temple del Senyor.
9. Després va reunir tot Judà i tot Benjamí, i els d’Efraïm, de Manassès i de Simeó que residien amb ells: de fet, molts israelites s’havien passat al bàndol d’Asà, en veure que el Senyor, el seu Déu, era amb ell.
10. Es reuniren a Jerusalem el mes tercer de l’any quinze del regnat d’Asà.
11. Aquell dia, del botí que havien pres, van oferir en sacrifici al Senyor set-cents vedells i set mil caps de bestiar entre anyells i cabrits.
12. Després, en una cerimònia de renovació de l’aliança, van prometre que cercarien el Senyor, Déu dels seus pares, amb tot el cor i amb tota l’ànima,
13. i que condemnarien a mort tots aquells qui no cerquessin el Senyor, Déu d’Israel, grans o petits, homes o dones.
14. Així ho van jurar al Senyor amb veu forta i entre crits de festa, al so de les trompetes i dels corns.
15. Tot Judà se sentia feliç del jurament que havien fet de tot cor. Plens de bona voluntat, havien cercat el Senyor, i ell s’havia deixat trobar. El Senyor els va concedir el repòs de tots els veïns que els envoltaven.