4. Abies, dret dalt de Semaraim, a les muntanyes d’Efraïm, digué:– Jeroboam i tots els israelites, escolteu-me:
5. Vosaltres prou sabeu que el Senyor, Déu d’Israel, ha concedit per sempre a David i als seus descendents la reialesa d’Israel, en virtut d’una aliança inviolable.
6. Amb tot, Jeroboam, fill de Nebat, servent de Salomó, fill de David, es va rebel·lar contra el seu senyor.
7. Entorn d’ell s’agruparen uns homes aventurers i malcontents, i s’oposaren a Roboam, fill de Salomó, que era jove i no tenia encara fermesa de caràcter per a poder-se enfrontar amb ells.
8. I ara vosaltres us penseu poder plantar cara al reialme del Senyor que és en mans dels descendents de David! Vosaltres sou una gran multitud i teniu amb vosaltres els vedells d’or que Jeroboam us va fer perquè els tinguéssiu com a déus.
9. Heu expulsat els descendents d’Aaron, sacerdots del Senyor, i els levites, i us heu instituït sacerdots com els altres pobles de la terra. A qualsevol que vingui a vosaltres amb un vedell del seu ramat i set moltons per a rebre la investidura sacerdotal, ja l’instituïu sacerdot d’uns que no són déus.
10. Pel que fa a nosaltres, el Senyor és el nostre Déu, i no l’hem pas abandonat. Els sacerdots que oficien davant el Senyor són descendents d’Aaron, i els levites compleixen les funcions que els corresponen.
11. Cada matí i cada capvespre ofereixen al Senyor els holocaustos i l’encens aromàtic. Ells col·loquen damunt la taula, ritualment pura, els pans d’ofrena; cada vespre encenen els gresols del canelobre d’or. Nosaltres complim les prescripcions del Senyor, el nostre Déu, però vosaltres l’heu abandonat.
12. Mireu que Déu és amb nosaltres, al davant nostre, amb els seus sacerdots i les trompetes per a fer sentir en contra vostre el toc trinat de guerra. Israelites, no lluiteu contra el Senyor, el Déu dels vostres pares, perquè no triomfareu pas.
13. Jeroboam va ordenar que paressin una emboscada que envoltés pel darrere els de Judà. Aquests tenien l’exèrcit al davant i l’emboscada al darrere.