3. Amb mil dos-cents carros de guerra, seixanta mil soldats de cavalleria i una multitud incomptable de libis, suquites i etíops, que venien amb ell d’Egipte,
4. va conquerir les ciutats fortificades de Judà i arribà fins a Jerusalem.
5. Llavors el profeta Xemaià anà a trobar Roboam i els prohoms de Judà, que s’havien aplegat a Jerusalem fugint de Xixac, i els digué:– Això diu el Senyor: “Vosaltres m’heu abandonat; doncs ara jo també us abandono a les mans de Xixac.”
6. Els prohoms d’Israel i el rei van confessar amb humilitat:– El Senyor és just!
7. Quan el Senyor veié que s’havien humiliat, va comunicar la seva paraula a Xemaià i li digué:– S’han humiliat. No els destruiré. Aviat els alliberaré i no abocaré la meva indignació sobre Jerusalem valent-me de Xixac.
8. Amb tot, li quedaran sotmesos, perquè sàpiguen la diferència que hi ha entre servir-me a mi i servir els reialmes de la terra.
9. Xixac, rei d’Egipte, va entrar a Jerusalem i saquejà els tresors del temple del Senyor i els del palau reial. Es va apoderar de tot, fins dels escuts d’or que havia fet Salomó.
10. Més tard, Roboam els va substituir per uns escuts de bronze, que va confiar als capitans de la guàrdia que custodiaven l’entrada del palau reial.
11. Cada vegada que el rei entrava al temple del Senyor, els homes de la guàrdia prenien els escuts, i en acabat els tornaven a deixar a la sala de la guàrdia.
12. Ja que s’havia humiliat, la indignació del Senyor es decantà de Roboam i no el va destruir del tot. Judà va conèixer encara un cert benestar.
13. El rei Roboam consolidà el seu poder a Jerusalem i continuà regnant. Va ser rei quan tenia quaranta anys i en va regnar disset a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia escollit d’entre totes les tribus d’Israel perquè portés el seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita.
14. Les seves accions van ser dolentes, perquè no es va dedicar de tot cor a servir el Senyor.