1. Salomó, fill de David, es va consolidar en el seu reialme. El Senyor, el seu Déu, que era amb ell, el va engrandir fora mida.
2. Salomó va parlar amb els israelites, amb els caps responsables de mil i de cent homes, amb els jutges, i amb els principals de tot Israel, és a dir, els caps de llinatge,
3. i es va dirigir amb tota l’assemblea al turó sagrat de Gabaon, on hi havia la tenda del trobament de Déu que Moisès, servent del Senyor, havia fet al desert.
4. L’arca de Déu, en canvi, David l’havia traslladada des de Quiriat-Jearim al lloc que li havia preparat a Jerusalem, on li havia plantat una tenda.
5. L’altar de bronze que havia fet Bessalel, fill d’Urí, descendent d’Hur, també era a Gabaon davant el tabernacle del Senyor. Salomó i tota l’assemblea hi anaren per consultar el Senyor.
6. Salomó va pujar a l’altar de bronze, que era davant el Senyor, vora la tenda del trobament, i va oferir mil holocaustos en aquell altar.
7. Aquella nit, Déu es va aparèixer a Salomó i li va dir:– Digues-me què vols que et doni.
8. Salomó respongué a Déu:– Tu vas demostrar un gran amor al meu pare David, i a mi m’has fet regnar en lloc d’ell.
9. Ara, Senyor-Déu, que es mantingui la promesa que vas fer al meu pare David, ja que m’has fet rei d’un poble tan nombrós com els grans de pols de la terra.
10. Dóna’m saviesa i seny perquè pugui anar al davant d’aquest poble. Altrament, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan gran?