2. Tenia un fill que es deia Saül, jove i ben plantat. Entre els israelites no n’hi havia cap de tan ben plantat. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots.
3. Un dia es van perdre les someres de Quix, el pare de Saül, i Quix digué al seu fill:– Pren un dels mossos i vés a buscar les someres.
4. Van recórrer les muntanyes d’Efraïm i travessaren la regió de Xalixa, però no les van trobar. Passaren per la regió de Xaalim, i no hi eren. Van travessar el territori de Benjamí i tampoc no les hi trobaren.
5. En arribar al territori de Suf, Saül va dir al mosso que l’acompanyava:– Deixem-ho córrer i tornem-nos-en: el meu pare ja no pensa en les someres i més aviat deu passar ànsia per nosaltres.
6. El mosso li va respondre:– Mira, justament en aquest poble hi ha un home de Déu, que té molta anomenada. Mai no falla res d’allò que anuncia. Anem-hi: potser ell ens indicarà el camí que hem de seguir.
7. Saül va dir al mosso:– Està bé, anem-hi! Però, què li portarem, a aquest home? No ens queda cap pa a les alforges. No podem fer cap present a l’home de Déu. Què li podríem donar?
8. El mosso va insistir:– A mi em queda una peça d’un quart de sicle de plata. La puc donar a l’home de Déu, i que ell ens digui on hem d’anar.
10. Saül digué al mosso:– Ben pensat. Anem-hi!I van anar cap al poble on vivia l’home de Déu.
9. Antigament, a Israel, quan algú anava a consultar Déu, deia: «Anem al vident.» Als qui avui anomenem «profetes», abans els deien «vidents».