20. Va prendre als amalequites tots els seus ramats d’ovelles i vaques. Se’ls van endur davant l’altre bestiar i cridaven:– És el botí de David!
21. David va arribar al torrent de Bessor, on s’havien quedat aquells dos-cents homes que estaven massa fatigats per a seguir-lo. Van sortir a rebre David i la seva gent. David s’avançà a saludar-los.
22. Llavors tots els dolents i mesquins d’entre els qui l’havien acompanyat digueren:– Com que aquests no han vingut amb nosaltres, no els hem de donar res del botí que hem recuperat. Només la dona i els fills: que els prenguin i se’n vagin.
23. Però David digué:– Germans, no podeu disposar així del que el Senyor ens ha concedit. Ell ens ha protegit i ha fet caure a les nostres mans la banda d’amalequites que ens havia atacat.
24. Qui us pot donar la raó? Tanta part ha de tenir en el botí qui va al combat com qui guarda el bagatge.
25. A partir d’aquell dia, David va instituir aquesta llei i aquest costum que vigeix encara avui.
26. Arribat a Siclag, David va enviar una part del botí als ancians de Judà, compatriotes seus, amb aquest missatge: «Aquí teniu, com a present, una part del botí que hem pres als enemics del Senyor.»
27. Va enviar-ne als de Betul, als de Ramat-Nègueb, als de Jatir,
28. als d’Aruedà, als de Xifamot, als d’Eixtemoa,
29. als de Racal, als dels pobles de Jerahmeel, als dels pobles dels quenites,
30. als d’Hormà, als de Boraixan, als d’Atac,
31. als d’Hebron i als de tots els altres llocs per on David i els seus homes havien passat.