10. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:– Samuel, Samuel!Ell va respondre:– Parla, que el teu servent escolta.
11. Llavors el Senyor digué a Samuel:– Estic a punt de fer una cosa tan enorme a Israel que tothom qui ho senti quedarà esbalaït.
12. Aquell dia executaré contra Elí i contra la seva família tot el que he sentenciat. Ho començaré i ho acabaré.
13. Li anuncio que, per culpa d’ell, condemno per sempre la seva família; ell sabia que els seus fills no em tenien cap respecte i els ha deixat fer.
14. Per això he jurat a la casa d’Elí que ni sacrificis ni ofrenes no podran expiar mai la seva culpa.
15. Samuel se’n tornà a dormir. A punta de dia es va llevar i obrí les portes del santuari del Senyor. Tenia por d’explicar la visió,
16. però Elí el va cridar:– Samuel, fill meu.Ell li respon:– Sóc aquí.
17. Elí li diu:– Quin missatge t’ha donat el Senyor? No m’ho amaguis, t’ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m’amagues res del que t’ha comunicat!
18. Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué:– Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé.
19. Samuel es va fer gran. El Senyor era amb ell i feia que es complís tot el que li anunciava.