4. Els generals dels filisteus, enfadats, li van dir:– Fora aquest home! Que se’n torni al lloc que li tens assignat! No pot venir amb nosaltres a la guerra, que encara se’ns giraria en contra en plena batalla. Quin millor regal, per a reconciliar-se amb el seu senyor, que els caps dels nostres homes?
5. ¿No és d’aquest David que cantaven, tot dansant: “Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers”?
6. Llavors Aquix va cridar David i li digué:– Tan cert com viu el Senyor, et tinc per un home honrat i estic satisfet del teu comportament en l’exèrcit. No tinc res a dir contra tu des que vas arribar al meu país fins al dia d’avui. Però els altres primers magistrats no et veuen amb bons ulls.
7. Vés-te’n, doncs, en pau, i no et faràs malveure dels magistrats dels filisteus.
8. David va replicar a Aquix:– Però, què he fet? Quina queixa tens del teu servent, des del dia que vaig entrar al teu servei fins avui, que no pugui venir a combatre contra els enemics del rei, el meu senyor?
9. Aquix li va respondre:– Jo t’aprecio com si fossis un enviat de Déu. Però els generals dels filisteus estan decidits a no deixar-te pujar amb nosaltres al combat.
10. Per tant, lleva’t demà al matí i, amb els altres servidors meus que t’acompanyen, aneu-vos-en, així que es faci de dia, al lloc que us tinc assignat. No t’ho prenguis malament, que jo t’aprecio de debò.
11. David i els seus homes es llevaren de bon matí per retornar al país dels filisteus. Després els filisteus van pujar a Jizreel.