5. En veure el campament dels filisteus, Saül va tenir por i, ple d’esglai,
6. va consultar el Senyor. Però el Senyor no responia, ni per somnis, ni per les sorts sacerdotals, ni pels profetes.
7. Llavors Saül digué als seus oficials:– Busqueu-me una nigromant i aniré a consultar-la.Li van respondre:– A Endor n’hi ha una.
8. Saül, disfressat perquè no el reconeguessin i acompanyat només de dos homes, va arribar de nit a casa de la dona nigromant. Saül li digué:– Endevina’m el futur fent que pugi l’esperit del mort que jo t’indicaré.
9. La dona li va objectar:– Ja saps el que ha fet Saül: ha exterminat del país els nigromants i endevins. Tu em pares una trampa que pot costar-me la vida.
10. Saül li va jurar:– Per la vida del Senyor, t’asseguro que no et passarà res.
11. Llavors ella li va preguntar:– Qui vols que t’evoqui?Saül va dir:– Evoca’m Samuel.
12. La dona va veure Samuel, va fer un xiscle i digué a Saül:– Per què m’has enganyat? Tu ets Saül!
13. El rei va respondre:– No tinguis por. Digues què veus.La dona va dir:– Veig un esperit que puja del fons de la terra.
14. El rei va preguntar:– Digues quin aspecte té.Ella va respondre:– És un ancià que puja cobert amb el mantell de profeta.Saül va comprendre que es tractava de Samuel i es va agenollar i es prosternà amb el front a terra.
15. Samuel digué a Saül:– Per què em véns a pertorbar, evocant-me així?Saül li va respondre:– Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu s’ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t’he evocat, perquè m’indiquis què haig de fer.