13. El rei va respondre:– No tinguis por. Digues què veus.La dona va dir:– Veig un esperit que puja del fons de la terra.
14. El rei va preguntar:– Digues quin aspecte té.Ella va respondre:– És un ancià que puja cobert amb el mantell de profeta.Saül va comprendre que es tractava de Samuel i es va agenollar i es prosternà amb el front a terra.
15. Samuel digué a Saül:– Per què em véns a pertorbar, evocant-me així?Saül li va respondre:– Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu s’ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t’he evocat, perquè m’indiquis què haig de fer.
16. Samuel va dir:– Si el Senyor s’ha allunyat de tu i va contra tu, per què m’interrogues?
17. El Senyor compleix allò que ja havia anunciat per la meva boca: t’ha pres el regne de les mans i l’ha passat a un altre, a David.
18. Ja que tu vas desobeir el Senyor i no vas executar la seva condemna contra els amalequites, ara el Senyor compleix amb tu això que va dir.
19. Més encara: junt amb tu, el Senyor posarà tot Israel en mans dels filisteus. Demà, tu i els teus fills sereu on jo sóc, i el Senyor haurà fet caure l’exèrcit d’Israel en mans dels filisteus.
20. A l’instant, Saül es va desplomar tan llarg com era, esglaiat per les paraules de Samuel. A més, li fallaven les forces, perquè no havia menjat res en tot el dia i en tota la nit.
21. Aquella dona se li va acostar i, veient-lo tan trasbalsat, li digué:– La teva serventa t’ha cregut. M’he jugat la vida fent el que tu deies.