19. I ara, que el rei, el meu senyor, vulgui escoltar les paraules del seu servent. Si és el Senyor qui t’incita contra mi, el perfum d’una ofrena bastaria per a calmar-lo; però si són els homes, que el Senyor els maleeixi aquí mateix, perquè avui em fan fora del meu país i em priven de compartir l’heretat del Senyor. És com si em diguessin: “Vés-te’n i adora altres déus!”
20. Només voldria que la meva sang no caigués a terra lluny de la presència del Senyor. El rei d’Israel ha sortit a perseguir aquesta puça solitària com qui caça una perdiu per les muntanyes.
21. Saül va dir:– He pecat. Torna, David, fill meu, que no et faré més mal, després que avui has tingut en tanta consideració la meva vida. He comès un greu error, insensat de mi!
22. David va cridar:– Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a recollir-la un dels teus homes.
23. I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l’ungit del Senyor.
24. Que així com avui he respectat la teva vida, el Senyor faci el mateix amb la meva i em guardi en els perills!
25. Saül digué a David:– Beneït siguis, fill meu David! Tu prosperaràs i seràs el més fort.David se’n va anar pel seu cantó i Saül se’n tornà a casa seva.