33. Beneït el teu seny, i beneïda tu mateixa, que m’has guardat de vessar sang i de fer-me justícia jo mateix!
34. Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, que no m’ha permès de fer-te mal, et juro que, si no arribes a venir tu de seguida, abans de clarejar el dia no hauria quedat cap home viu a la propietat de Nabal.
35. David va acceptar de les mans d’Abigail tot el que ella li portava, i li digué:– Vés-te’n en pau a casa teva. Ja veus que he fet cas del que m’has dit i t’he acollit favorablement.
36. En tornar Abigail a casa de Nabal, se’l va trobar banquetejant com un rei i amb l’eufòria del qui ja ha begut massa, de manera que no li pogué explicar res, ni poc ni molt, fins que es va fer de dia.
37. L’endemà al matí, passat el desvari de la beguda, Abigail va informar Nabal de tot. Ell es va quedar de pedra, com si el cor se li parés.
38. Deu dies més tard, el Senyor li va enviar una feridura, i va morir.